Preguntes freqüents

 
 
Qué són les cures pal·liatives?
Són les cures i tractaments que s’ofereixen a les persones que pateixen una malaltia en fase avançada terminal amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida, així com la de les persones del seu entorn més proper.
 
Com puc sol·licitar les cures pal·liatives a domicili?
El metge de capçalera donarà informació de com posar el sistema en marxa, depenent de l’historial mèdic del pacient. A Catalunya és el CAP (Centre d'Atenció Primària) el que donarà aquesta informació.
 
Puc negar-me a seguir el tractament que em proposa el metge?
Si. El malalt, després de rebre tota la informació sobre els seus possibles tractaments, és el que pot dir si vol o no acceptar el tractament.
 
Si ja s’ha posat en marxa un suport vital a un malalt sense el permís d’aquest ni de la família, es pot sol·licitar la retirada?
Si. La decisió de posar en marxa aquesta mida no pot ser feta sense el consentiment del malalt o dels familiars legalment reconeguts.
 
Que és el suïcidi assistit?
És l’acció d’una persona que pateix una malaltia irreversible per acabar amb la seva vida i que compta amb l’ajuda d'algú. Quan es un metge qui l’ajuda, es diu que és un suïcidi medicament assistit.
 
Què és L’eutanàsia?
És provocar la mort mitjançant substancies que introdueix en el cos del malalt de forma intencionada un metge, per evitar el patiment provocat per una malaltia incurable. Sol·licitada lliurament i de manera reiterada pel malalt, per considerar insuportable el seu patiment.
 
Què és la sedació pal·liativa?
Es l’administració de fàrmacs per aconseguir el màxim confort possible davant d’un patiment físic o psíquic extrem i que és impossible obtenir d’altra manera. Amb ells, es rebaixa el nivell de consciència del malalt.
 
Què és la limitació de l’esforç terapèutic (LET)?
És acceptar la irreversibilitat d’una malaltia i la conveniència d’abandonar els tractaments que no li salvaran la vida, però sempre podrà aplicar-se un tractament pal·liatiu per evitar el patiment.
 
Un menor d’edat, pot fer el seu DVA? I pot decidir sobre la teràpia o el seu rebuig?
(Casos de menors de 18 anys, de 15 i de 14 respectivament)
  • Un menor d’edat no pot realitzar el seu DVA.
  • Una persona de entre 16 i 18 anys pot decidir sobre la seva teràpia o rebuig, però ho ha de comunicar als seus pares o tutors.
  • Una persona de entre 14 i 16 anys no pot decidir, però la seva opinió haurà de ser tenguda en compte pels seus pares o tutors.
Un malalt mental, pot fer el seu DVA? I pot decidir sobre la teràpia, o el seu rebuig?
Anàlisi segons els tipus de malaltia mental. Depèn del diagnòstic que sobre la seva capacitat de treure i hagin emés un psicòleg i un psiquiatra.
Cal tenir en compte que “malaltia mental” és un terme molt genèric. Un especialista (psiquiatra o psicòleg) hauria de valorar si aquesta persona té les facultats suficients per prendre decisions sobre el seu cos i la seva salut. En aquests casos és recomanable que el DVA es faci davant notari.
 
Què li convindria indicar a un diagnosticat d'Alzheimer que encara conservés les seves facultats mentals, en el seu DVA?
Primer, decidir si vol conèixer el seu diagnòstic i decidir per si mateix sobre el seu futur o no.
  • Si la resposta es "no", esta transferint el problema als altres.
  • Si la resposta es "si", haurà de decidir si arribar al final de manera natural o no.
  • Si la resposta es acabar de manera natural, torna a transferir el problema als altres.
  • Si la resposta es "no", ha de decidir si acabar quan encara sigui capaç de decidir i actuar per si mateix, o no.
  • Si decideix el primer, en l'actual situació legal pot optar per l'auto-alliberació.
  • Si decideix el segon, pot optar per que arribat a un cert punt de deteriorament (per exemple, no ser capaç d’alimentar-se, no reconèixer a ningú ni comunicar-se) deixi d’alimentar-se'l i hidratar-se'l i sedar-lo quan apareguin símptomes d’inestabilitat.
En qualsevol de les situacions, sempre és pot més a més rebutjar-se qualsevol teràpia "curativa".
Cal preparar el DVA que reculli tots els punts de la seva decisió.
 
Si decideix el segon, és important que faci el DVA (si pot ser davant notari) en el que consti clarament que arribat a un cert punt de deteriorament rebutja tot tractament de suport vital que li allargui la vida i sol·licita que se li administrin els fàrmacs que pal·liin el seu sofriment, (inclosa la sedació)
 
En cas d’un malalt incapacitat per comunicar-se, qué passa si la família propera i els metges estan en desacord respecte a la teràpia?
Segons la Llei de Sanitat, la família és la que decideix la teràpia entre les opcions legals possibles, en segon terme, el metge.