Del dia 27 Desembre al 2 de gener el despatx estarà tancat.

Els dies  2 i 3  de gener la seu de Barcelona romandrà oberta tan sols per a tràmits administratius.  A partir del dia 7 de gener reprendrem el servei d'Atenció a les Persones, en el dies i horaris habituals.

Si us cal assistència podeu:
- enviar un missatge a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. indicant nom, número de mòbil i motiu
- deixar nota en el contestador del 934 123 203 o 629 021 343 indicant nom, mòbil i motiu i us contestarem tan aviat com sigui possible.

Amb el desig  que durant el 2025 seguirem avançant per assolir els drets pel final de vida.

Bones festes i bon any nou!

El passat dijous 12 de desembre, vam celebrar el nostre 40è aniversari amb un acte solemne i emotiu a l'Ateneu Barcelonès, on ens vam reunir amb membres, col·laboradors i simpatitzants, així com amb destacades figures del món sanitari, polític, social i cultural. Aquest esdeveniment va ser una oportunitat per posar en valor quatre dècades de compromís amb el dret de decidir sobre el final de la vida.

Durant la jornada, vam recordar les principals fites assolides per la nostra associació, com la sensibilització social, el suport a les famílies i la influència en la legislació espanyola, especialment amb l'aprovació de la Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia (LORE). Entre els ponents destacats, vam comptar amb Miguel Ángel Lerma, fundador de DMD Catalunya; Javier Velasco, president de DMD Federal; i la nostra presidenta actual, Cristina Vallès, que va reflexionar sobre el camí recorregut i els reptes que encara ens queden per afrontar.

Una celebració plena de veus destacades

Durant l’acte, vam tenir el plaer de comptar amb figures del món cultural com Carme Elias, Josep Maria Pou, Josep Maria Flotats i Clara Segura, que sempre han donat suport a la nostra causa. Del món polític, vam rebre el recolzament de l’exconsellera de Salut Alba Vergés i de les exdiputades Assumpta Escarp i Marta Ribas, que van ser claus en la consecució de la LORE. També ens van acompanyar Assumpció Laïlla, Joan Ridao, Jaume Asens (a través d’un vídeo), Marta Villanueva i Ana Vila, que van destacar la importància de garantir una mort digna per a tothom.

A més, professionals del sector sanitari com Francesc José Maria Sánchez, vicepresident de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, i Núria Tarribes, vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, van compartir les seves reflexions. Isabel Alonso, historiadora i expresidenta de DMD Catalunya, va fer un repà històric dels 40 anys d’activitat de la nostra entitat, destacant el paper fonamental dels voluntaris en tots els àmbits.

Testimonis i homenatges

Un dels moments més emotius va ser el record a totes aquelles persones que han contribuït a la lluita per una mort digna, tant en clandestinitat com des de l’aprovació de la LORE. Els testimonis personals van posar de manifest la importància d’aquest dret fonamental. La cantant Maria del Mar Bonet va cloure l’acte amb una actuació musical sorpresa, que va ser un regal altruista ple d’emocions.

Compromís amb el futur

En el seu discurs de cloenda, la nostra presidenta, Cristina Vallès, va subratllar que encara queda molt camí per recórrer: “Cal que la mort no es consideri un fracàs, sinó un pas més dins el cicle de vida, que cal acompanyar amb garantia i professionalitat, però també amb humanitat, implicació i compromís.”

Aquest 40è aniversari no és només una mirada al passat, sinó també un punt de partida per continuar treballant pel dret de totes les persones a morir amb dignitat. Ens reafirmem en el nostre compromís de seguir promovent el canvi social necessari per fer realitat aquest dret fonamental.

El Ministeri Fiscal ha recorregut davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’auto dictat per la magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de Barcelona en que avalava l'eutanàsia d'un home de cinquanta-quatre anys, que havia sigut paralitzada de forma cautelar pel recurs del pare del sol·licitant de la prestació d'ajuda per morir. 

Recordem que la persona sol·licitant ha patit ja tres ictus i dos infarts que li han provocat importants seqüeles en el moviment i en la parla, però no en la competència, tal com es va constatar quan el sol·licitant es va personar davant la jutge i la fiscal i va deixar en evidència que era del tot competent per demanar la prestació.

Des de l'Associació estem realment preocupades per la deriva que estan prenent certes qüestions en el nostre país, judicialitzar casos de prestació de l'eutanàsia que ja han passat per tots els tràmits del procés i han estat aprovats per la comissió de garanties i avaluació de Catalunya, només es pot entendre des d'una postura ideològicament oposada al fet en sí de la regulació de l'eutanàsia, no al benefici de la persona sol·licitant o la que presenta el recurs. Si fos així, considerem totalment inacceptable que s'utilitzin els procediments judicials per impedir eutanàsies per raons ideològiques i es podria qualificar d'escandalós que la Fiscalia sol·liciti impedir l'exercici del dret a la prestació d'ajuda per morir després que la persona sol.licitant hagi complimentat una tramitació legal, considerada com la més garantista del món. 

Davant d'aquesta situació, l'associació Dret a Morir Dignament recorda que la missió del Ministeri Fiscal és promoure l'acció de justícia en defensa dels drets de la ciutadania. 

Proposar que per qüestions processals, no es respecti la voluntat de morir d'una persona que viu en un context eutanàsic, és cruel i absolutament desproporcionat perquè no hem d’oblidar que aquesta persona ha passat per un llarg procés abans que fos autoritzada l’eutanàsia, ha de demostrar la seva competència i que està en un dels dos contextos eutanàsics, una malaltia greu incurable o una situació de patiment insuportable, ha passat el filtre de tres metges i una Comissió de Garantia i Avaluació formada per experts en medicina, legislació i bioètica.

La magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de Barcelona va dictar un auto favorable, basat en la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). És evident que si s'admet la possibilitat que un familiar recorri contra una resolució favorable de la Comissió de Garantia i Avaluació de l'eutanàsia davant els tribunals de justícia, es farà inviable el dret a demanar i rebre l'ajuda per morir que reconeix la Llei.

Esperem que l'advocacia de la Generalitat s'oposi a un recurs que està fora de lloc i resulta del tot incomprensible venint del Ministeri Fiscal, esperem així mateix que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resolgui com més aviat millor i anul·li les mesures cautelars que estan obligant un ciutadà a viure un final de vida en patiment i contra de la seva voluntat i dels seus drets legalment reconeguts.

Abans que el 2 de novembre fos declarat Dia Internacional de la mort digna, en el nostre país els primers dies de novembre, sempre havien significat un apropar-nos a les persones volgudes que ja no estan entre nosaltres, són molts els rituals que ens ajuden a mantenir aquest record, visitar el lloc on està enterrada o on hem deixat les seves cendres, portar-li flors i dedicar-li un temps de record.

També és un bon moment per reflexionar sobre què és per a cadascuna de nosaltres la "mort digna”.

Per a l'Associació dret a morir dignament, la mort digna és aquella que podem considerar pròpia, la que està basada en els nostres propis valors. Valors diversos perquè la nostra és una societat plural i hem d'acceptar la gran diversitat de visions que existeixen sobre com viure la vida i sobre com viure la mort.

Aprofitem aquests dies per compartir les nostres idees amb la família, per trencar el tabú que envolta el tema. Perquè la reflexió, la lectura, l'intercanvi d'opinions i la informació

ens ajudi a elaborar el nostre propi criteri per tal de decidir com ens agradaria ser atesos en el nostre final de vida.

Perquè els nostres valors siguin respectats fins al final. Recordem que podem formalitzar el document de voluntats anticipades DVA, ara un tràmit simplificat perquè el podem fer davant un professional sanitari, que ens permet expressar què és el que volem i que no en el nostre final de vida perquè aquest moment sigui el més semblant possible als nostres desitjos i valors.

També són uns bons dies per recordar que des de fa tres anys gaudim d'un nou dret que és la regulació de l'eutanàsia, el dret a posar fi a la vida per voluntat expressa de la mateixa persona amb la finalitat d'evitar sofriments innecessaris.

Una Llei, la LORE, que protegeix, la dignitat, la llibertat i l'autonomia de les persones.

Una Llei llargament reclamada, que tot i el marge de millora, ha permès que així com en altres moments vam haver de reivindicar el dret a l'eutanàsia amb el testimoni de persones valentes que van posar en evidència la necessitat d'aquesta llei com Ramón Sampedro, Inmaculada Echevarría, María José Carrasco...i tantes d'altres, avui podem posar el testimoni de persones com la Carina, com en José Manuel... que ens han mostrat amb el seu testimoni que els valors propis es poden mantenir fins al final.

Des de DMD-Cat, una associació laica, plural i sense ànim de lucre, us convidem a associar-vos per continuar treballant conjuntament amb la finalitat d'aconseguir que els drets en final de vida siguin una realitat normalitzada en tot el nostre territori. Ser conscients de la mort, dona sentit a la vida... Vida que hem d'aprofitar, gaudir i viure amb plenitud, però que també necessita un bon final.

Junta de l'Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya 2 de novembre 2024

Hem tingut notícia de la mort del soci i voluntari de DMD-Cat, Lluís Reales Guisado, al qual hem d'agrair la seva dedicació i col·laboració amb la nostra entitat durant tots els anys que ha format part de la nostra associació.  Lamentem profundament la seva pèrdua i volem donar el nostre més sentit condol a la seva família. 

La paralització de l’eutanàsia d’una dona de 23 anys a Barcelona, decretada per una jutge mai hauria d’haver passat amb la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia LORE a la mà.

Des de DMD-Cat creiem necessari fer algunes consideracions sobre el cas:

1- El que coneixem és només a través de les notícies que ha anat publicant la premsa, que es nodreixen de la interlocutòria judicial i de la informació que han anat proporcionant els advocats que han sol·licitat la suspensió, que és relativa i limitada. El que sí que coneixem és el procediment d’aplicació de la LORE, el que ens porta a pensar el perquè de tot aquest procés… si la sol·licitant segons la llei pot rebutjar o ajornar ella mateixa el procés en qualsevol moment, ja sigui perquè tingui dubtes, perquè hagi canviat de parer o perquè no vol disgustar la família… Quina era la necessitat de recórrer a les autoritats per demanar la suspensió? Amb que ella hagués dit prou, s’hauria aturat el procés.

Ens preocupa que hi hagi tant soroll mediàtic, soroll que només perjudica la persona sol·licitant. La sol·licitud de l'eutanàsia hauria de ser un procés íntim, privat i personalíssim. El soroll sembla que només té com a objectiu posar en dubte el procediment d'aplicació de la llei.

2-La LORE és una llei totalment garantista, que defensa un dret fonamental i personalíssim, que va costar anys que fos debatuda i aprovada al Congrés i que va suposar una esperança per a moltes persones que no podien alleujar d'una altra manera el seu patiment i es veien abocades a suïcidis precoços, perillosos i dolorosos per a ells i les seves famílies, sembla que s'obliden de Ramón Sampedro o María José Carrasco. Ens preguntem, si el que no van poder parar al Congrés ho volen evitar a través dels tribunals.

Tal com queda regulat en la Llei, la persona sol·licitant ha de passar per diversos filtres, un metge responsable, un metge consultor, una dupla constituïda per un metge i un jurista que revisen la idoneïtat de tots els informes i finalment, una vegada que la persona ha ratificat novament, la seva decisió, passa a la comissió de garantia i avaluació CGiA de cada comunitat, constituïda per experts en salut, jurídica, psiquiatria, bioètica... que és la que finalment aprova o denega que s'apliqui l'eutanàsia.

No entenem com un Magistrat pot entrar a qüestionar allò que en un procediment administratiu absolutament garantista, com és el procés de la LORE, han  valorat i resolt els professionals corresponents.

Una altra cosa seria que veiés indicis d'errors o faltes en aquest procediment, però no fa això, sinó que qüestiona el 'patiment' de la sol·licitant que prèviament ha estat avaluat i resolt pels tècnics corresponents que, indiscutiblement, disposen de la formació professional i tècnica requerida per fer-ho.

3- Les malalties mentals no estan discriminades en la LORE, a l'enunciat de la llei no s'especifica quin tipus de dolencia ha de tenir la persona, com la resta de sol·licitants s'han de complir un dels dos contextos eutanàsics: patir una "malaltia greu incurable" o un "sofriment greu, crònic i impossibilitador". Tal com consta en els últims documents de la CGAC en aquests casos es requereix una avaluació psicopatològica específica que permetrà avaluar les persones que es podran acollir a la prestació.

4- Només pot sol·licitar l'eutanàsia la mateixa persona que la demana, sigui personalment o a través d'un document de voluntats anticipades, ningú pot demanar l'eutanàsia per tu, així com ningú pot demanar l'ajornament o pot rebutjar-la, si no és la mateixa persona sol·licitant. El redactat de la llei és molt clar. Cap familiar, autoritat o amic pot demanar l'eutanàsia per tu, així com cap familiar, amic o autoritat pot rebutjar o demanar l'ajornament de l'eutanàsia per tu, procés que segons l’enunciat de la llei en qualsevol moment la sol·licitant pot simplement rebutjar.

5- Esperem que quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entri en el fons del cas ho resolgui positivament que per a nosaltres seria donar l'opció a la sol·licitant que sigui ella i només ella, la que decideixi lliurement, sense pressions, quina vol que sigui el final del cas, sigui un rebuig, un ajornament o una eutanàsia.

Junta DMD-Cat / Agost 2024

Aquesta és la cinquena vegada que el grup d’educació de DMD participem en el programa d’innovació educativa Talent creatiu i empresa, que posa en contacte escoles d’Art i Disseny amb entitats i empreses. Enguany el nostre encàrrec era l’elaboració d’infografies per explicar els drets al final de la vida en entorns juvenils: instituts, universitats, col·legis majors, entitats juvenils lligades a l’oci

La proposta que ha rebut el primer reconeixement ha estat la presentada per Marina Ramos i Judit Solanelles, de l’Escola Municipal d’Art i Disseny LaGaspar, d’Igualada. Aquí podeu veure el cartell i el full desplegable que han dissenyat.

Volem destacar  l’estratègia col·laborativa de creació de les propostes de l’escola guanyadora.  Van acordar en comú els continguts de la infografia que demanàvem  i després van treballar en petits grups aprofitant la llibertat que dona aquest format per crear les il·lustracions i organitzar la informació.

Ressaltem també  la capacitat de trobar un llenguatge gràfic inclusiu que reflecteix la varietat humana i no repeteix estereotips marginadors.

Volem agrair la participació de l’alumnat i del professorat que l’ha fet possible.  Prendre part en projectes innovadors com Talent creatiu i empresa implica sempre un sobreesforç, però tant el procés com els resultats el justifiquen amb escreix.

25 de juny de 2021, s’aprovà la LORE Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia.

LORE una llei impulsada i reclamada durant anys per DMD-Cat, donant veu a l'opinió majoritària de la nostra societat.

Cada any, amb motiu de l’aniversari de l’aplicació de la LORE, des de DMD Catalunya, hem fem una valoració pública en què repassem com s’està implementant la llei al nostre país i fem un seguiment de les dades que cada any es proporcionen des de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) i el Departament de Salut.

Enguany, no podem parlar de les dades concretes perquè encara no s’ha fet públic l’informe anual. Des de DMD Catalunya volem expressar la nostra sorpresa per la tardança en la presentació de l’informe, ja que coneixent el treball i coherència de la CGACi l’oficina PRAM, no sabem si l’endarreriment és per una disposició del Ministeri per tal d’unificar la presentació d’informes per comunitats o per una manca de recursos depersonal que impedeix elaborar i difondre les dades. Si és així, des de DMD Catalunya, instem al Departament de salut a dotar l’oficina PRAM dels recursos necessaris perquè ben aviat, l’informe anual de l’any 2023, es faci públic.

En aquests tres anys ha quedat demostrat que la LORE era i és una llei necessària, amb les dades proporcionades per l’últim informe disponible, el de l’any 2022 de la Comissió de Garantia de Catalunya, 370 persones en tot l’estat han accedit a la llei, 150 prestacions realitzades a Catalunya , la xifra d’aquests dos primers anys (a la espera de conèixer les dades de 2023) representa aproximadament un 0,1% de la mortalitat,  xifra que és previsible que continuï creixent.

Considerem que la llei tot i tenir una regulació complexa que suscita dubtes, ha estat aplicada de forma prou satisfactòria a Catalunya i ha permès a les persones que es trobaven en situacions de gran patiment i que ho desitjaven, demanar l’ajut per morir i així optar lliurement per un final de vida adequat a la seva idea de dignitat personal. Posant al mateix temps, el focus d'atenció en la cura de les persones i la resta de drets que tenim com a ciutadania en el final de vida.

Tot i així, des de DMD Catalunya no volem caure en  l’autocomplaença i creiem que encara cal seguir empenyent amb força per afrontar els reptes que com a societat encara ens queden.

Des de DMD hem vist a través dels casos que ens arriben:

Professionals de centres privats que no es volen fer càrrec de demandes, metges responsables que no cursen la sol·licitud del pacient, discriminant especialment a les persones amb malaltia mental, provocant demores que provoquen angoixa al pacient i les famílies, problemes en trobar metge consultor que generen l’allargament de terminis innecessaris, professionals que fan mal ús del seu dret a l’objecció de consciència i endarrereixen els processos, pacients que no reben l’ajut necessari per fer una reclamació, que no és un procés senzill ni a l'abast de qualsevol persona 

Cal seguir treballant per erradicar les desigualats entre territoris. Assegurant que tots els centres sanitaris disposin d’un protocol clar en cas de demanda d’eutanàsia. L’Administració ha de garantir que tot ciutadà que desitja sol·licitar l’aplicació de la LORE sigui atès adequadament.

Cal seguir treballant per escurçar la durada dels procediments, només d’aquesta manera es podrà evitar que una persona mori durant el seu procés de sol·licitud. Cal també que es defensin els drets individuals davant de les entitats privades, que en alguns casos entorpeixen les PRAM.

Cal que des de l’Administració es faciliti el treball dels/les professionals sanitàries responsables del PRAM. 

Cal per part del Departament, tenir previst els mecanismes i suficients recursos per poder actuar amb celeritat quan es detecten negligències a persones sol·licitants d’ajuda per morir.

I sobretot cal promocionar mesures preventives davant de possibles negligències.

Necessitem que el Departament iniciï una campanya per donar a conèixer els drets en final de vida i especialment el dret a formalitzar el DVA entre la ciutadania.

Tot i així cal destacar la pujada de DVA registrats a partir de l’entrada en vigor de la LORE el 2021, així com l’augment del nombre de substitucions de DVA, que entenem com persones que volen que consti explícitament l’opció de l'eutanàsia en el seu document.

Des de DMD Catalunya, volem manifestar la nostra consideració

Als i les testimonis, a les persones que han permès posar rostre al patiment i la necessitat de la LORE.

A les persones que componen la CGAC, professionals amb una vàlua reconeguda i que han mostrat una mirada àmplia i respectuosa davant el patiment de les persones sol·licitants.

Als i les professionals de la sanitat, que s’han implicat a acompanyar a les persones que han sol·licitat aquesta atenció al final de la vida, en l'àmbit personal i professional. 

A les Referents, professionals sanitàries formades en la LORE, per acompanyar i assessorar a companys i companyes que assumeixen una petició d’ajuda a morir. Professionals imprescindibles per entendre el correcte desplegament de la llei a Catalunya, el treball de les referents d’eutanàsia segueix sent del tot necessari, tant en les tasques d’acompanyament als professionals com en les tasques de formació permanent que realitzen en els centres sanitaris.

Als voluntaris i voluntàries de l’Associació DMD, que amb la seva tasca diària acompanyen i permeten resoldre les dificultats amb les què es troben les persones que volen accedir a la nova prestació.

Barcelona, 25 de Juliol de 2024