Quin millor recordatori i homenatge a Ramón Sampedro que les paraules d’elogi d’en Salvador Pániker a Alejandro Amenábar i al seu equip sobre el guió de la pel·lícula Mar adentro publicades en el seu 4t. Dietari: Un anciano averiado:
“Les digo que a mí el guion me ha gustado, ante todo porque es un homenaje real a la admirable figura de Sampedro. Lo más relevante, a mi juicio, es destacar que Sampedro fue, ante todo, un espíritu libre, paradójicamente prisionero de un cuerpo enfermo, y un hombre sin miedo. Su decisión de morir no fue hija del miedo, sino de su lucidez y de su amor a la vida. Propiamente él no era un enfermo terminal, sino un enfermo crónico. El caso de Sampedro demuestra que existe el sufrimiento psíquico y el sentido de la dignidad… En resumen, la dignidad vale más que la vida, y Ramón Sampedro viene a ser como un mártir laico que da testimonio de esta causa.”
Ara fa trenta anys, el 1994, la periodista Laura Palmés va rebre el Premi Ciutat de Barcelona pel seu reportatge televisiu Eutanasia: morir para vivir (1993), a través del qual va presentar, a la societat civil, la figura de Ramon Sampedro i la seva lluita per aconseguir el dret a una mort digna. A partir de l’entrevista televisiva que li va fer, la seva relació amb Sampedro va esdevenir intensa. Laura Palmés -que feia una aposta per seguir vivint, aferrant-se al que tenia- li va demanar a Sampedro que deixés constància escrita de la seva experiència i del seu pensament en unes pàgines. Aquest va respondre amb una bona quantitat de cartes, algunes d’elles recollides en el seu llibre Cartes des de l’infern d’on n’extraiem el següent paràgraf:
“El dia que la Gené Gordó em va dir que hi havia una periodista que volia fer un reportatge sobre l’eutanàsia, dues coses em van resultar dignes de confiança: una era el nom de la persona, Laura Palmés; l’altra era que ella patia esclerosi múltiple i que estava d’acord amb què la persona ha de tenir dret a l’eutanàsia. Més endavant, es va confirmar el primer impuls. Es va reafirmar la meva certesa que hi ha éssers humans als quals val la pena haver conegut i haver-los fet una petita carícia, com una picada d’ullets, còmplice i solidària, per si els serveix de bàlsam humà per alleujar, encara que només sigui un instant, el dolor, el dolor de viure”.
El reportatge televisiu: Eutanàsia: morir para vivir, les cartes des de l’infern i la novel·la Darrera les palmeres van servir de suport i font d’inspiració en la realització de Mar adentro. La vida, la ideologia, el suïcidi assistit de Ramon Sampedro, la relació amb Laura Palmés (a la pel·lícula representada per la figura de l’advocada que interpreta Belén Rueda) reflecteixen el lligam que li va permetre aquest bàlsam humà del que parla.
Les petjades d’aquests dos personatges quedaren recollides a Sitges en el projecte La Memòria de les cases, al domicili on va viure Laura Palmés i on va escriure, prop del mar, Darrere les palmeres, la novel·la de la qual en són “protagonistes”.
